Bon Nadal

  a       l                  n 

                        

Hoy tan sólo quería un beso blanco!

Situació real

On vivim?

Aquesta situació ha sorgit ara fa una estona estant al sofà de casa, ha estat espontània però he pogut veure que he tret o que he intentat treure tot el suc que fos possible perquè la filleta entengués que ca meva i ca seua era la mateixa casa, sense pressionar o dir-li amb aquestes paraules exactament, sinó intentant que ella fes tot el procés fins arribar a saber el que se li demanava.

PILAR: On vius tu?

ROSER: A ca meua

PILAR: i jo on visc?

ROSER: A ca teua

PILAR: I amb tu qui vius?

ROSER: Amb sa mama

PILAR: I sa mama teua que és sa mama meua?

ROSER: Siii

PILAR: I ca meua on és?

ROSER: A una banda, no  ho se

PILAR: I ca teua?

ROSER: Aquí!

PILAR: I s’estudi teu?

ROSER: Allà ( assenyalant el passadís que dur a l’habitació)

PILAR: I això és ca teua, i jo on visc?

ROSER: A ca teua

PILAR: i s’estudi meu on és?

ROSER: A ca teua

PILAR: I s’estudi meu i es teu que són a sa mateixa casa?

ROSER: No, però són iguales!

PILAR: I tu i jo que vivim allà mateix?

ROSER: No, jo visc a ca meua amb sa mami

PILAR: Idò, tu vius aquí amb sa mama i jo visc a una altre banda?

ROSER: No ho se

PILAR: Idò, tu vius aquí i jo on visc?

ROSER: A ca teua

PILAR: I ca teua i ca meua no és allà mateix?

ROSER: No, tu vius a ca teua

PILAR: Vale idò, tu vius aquí amb sa mama. No passa res algun dia ho entendrem

MAMA: Però perquè no li dius?

PILAR: Perquè ser que ella un dia ho entendrà.

Decidim anar a dins sa cuina a sopar jo i sa mama i així com travessam sa porta, se sent.

ROSER: Tu vius a ca meua! Tots vivim a ca sa mama!

PILAR: Molt bé Roser, per tant, tots vivim allà mateix?

ROSER: Si, tots amb sa mama!

Puc dir, que m’he sentit MESTRE per primera vegada!

Mai ens hem d'aturar de somniar!

“-Nunca dejes que nadie te diga que no puedes hacer algo, ni siquiera yo, vale?

-Vale

-Si tienes un sueño, tienes que protegerlo. las personas que no son capaces de hacer algo te dirán que tú tampoco puedes, si quieres algo ve por ello, y punto”

L'escola hauria de tenir aquest lema alhora de mostrar a aprendre als infants, i d'aconseguir que aquests lluitin pel que realment volen aconseguir.

Vídeo fantàstic

Avui, xerrant amb amics, família i demés he vist que cada dia més, tothom diu no hi ha feina", "teni run títol no és un seguro per poder trobar-ne", " per a què estudies, si al final, hi ha gent que no ha "perdut" aquest temps i mira, té feina"... reflexionant sobre tot això he tingut sa sort de trobar aquest vídeo fantàstic que vull comaprtir amb voltros.

Un divendres més...

Fa tan sols, uns instants, em queixava de diversos problemes que tinc… i ara mateix em sento estúpida tan sols de pensar-ho.

Puc dir que tenc molts problemes però seria mentida, ja que quan tens un problema vol dir que hi ha una solució i per tant, ja deixa d’existir el problema en si, podria dir que tinc molt pensaments i qüestions que no em porten enlloc, en aquest cas si cerques ajuda pots trobar una nova visió i alhora una resolució eficaç, i després de pensar i pensar he vist que NO tinc res més que un gran pessimisme que m’envaeix.

Si, pessimisme, aquella sensació que fa veure les coses negres, fosques, apagades, tristes, amargues de la vida i sense donar-te’n compte t’aparta de les alegries.

Després, de veure el vídeo que una companya, na Nàtalia, va compartir amb jo , vull dir que: “som estúpidament TONTA”, com pot ser que una al·lota de 20 anys, un divendres a capvespre, senti i noti com si parts de la seva vida no tinguessin solució si simplement, amb temps, paciència i tal volta, alguna cosa més tindran una resolució simple. Ja que, la problemàtica més gran que tinc ara mateix, és preguntar-me perquè em poso traves a mi mateixa per realitzar els somnis de la meva vida i poder ser feliç?

Si algú té la resposta, aquí l’espero...

Tan sols falta la pluja

Avui ha estat un dia una mica estrany, moltes hores a casa, moltes coses per fer, poques ganes de fer-les, notícies impactants, moments per pensar, masses voltes, milers de papers per organitzar, milions d’idees sense gaire coherència, simplement un dia amb moooltes hores...
He aprofitat per recordar sentiments, sensacions i persones... mentre ho feia m’ha vingut al cap aquesta cançó i la vull deixar aquí per si algú la vol escoltar.

Sempre s’ha de veure la llum al final del túnel...

Diversitat i igualtat?

Avui em sent com aquesta cançó, ningú m’entén, voldria cridar als quatre vents les injustícies del món, voldria poder expressar tot allò que em sembla que no és correcte, les limitacions que tenim com a persones, les barreres que ens posem nosaltres mateixos...

Un dia més a la vida...

Tan sols, paraules...

Avui estic molt cansada, tot comença a pesar, acabem de començar i sembla que no podrem abraçar tot el que ens envien, treballs, lectures, articles, activitats, llibres, visites, escoles, observacions, projectes… avui tot em sobrepassa, compaginar moltes coses alhora mai ha estat bo, l’organització hi és però no acaba de tirar endavant, les ganes disminueixen i el camí encara no ha ni començat... la il·lusió persisteix d’amagat, les forces decauen a cada cap de cantó, la motivació surt a cada finestra, però al carrer ningú m’ajuda a caminar...

Dijous 17 de febrero de 2011

Avui ha estat la meva primera classe, he vist que aquesta assignatura ens servirà molt per poder créixer com a persones i per poder desenvolupar més la capacitat de cooperació, comprensió i cohesió a dins el grup. Durant la classe d’avui hem repassat el que es va fer a la sessió anterior i a més a més hem decidit quines actituds hem de tenir i millorar a dins la classe per fomentar la cohesió de grup.

També hem vist i comentat el vídeo “ en el vientre materno” conjuntament amb les lectures que compartirem i elaborarem conjuntament en la pròxima sessió. Hem decidit que al principi de cada sessió farem una dinàmica o alguna activitat per a la resta del grup, la primera que la elaborarà seré jo, i després la Montse. Hem decidit qui donaria la informació als companys que no hi eren i hem acabat de reajustar quines temàtiques es podien relacionar per després el proper dia començar a elaborar l’escrit sobre les lectures que penjarem posteriorment al blog de l’assignatura que també s’elaborarà a la pròxima sessió. Na Cris ha proposat que algunes de les companyes que saben o tenen més facilitat amb el blog s’ajuntin amb algunes que no en saben tant, tothom hi ha vingut d’acord.

Emocions

Dijous 2 febrer  de 2011

El dia d’avui ha estat molt especial i emocionant, hem començat amb una dinàmica organitzada per jo, ha consistit en fer diferents grups i han muntat un puzle el problema que han trobat és que hi faltaven o hi sobraven peces, quan això s’ha anat comentant hem ajuntat les diferents parts a una taula al mig de la classe, i entre totes les companyes han anat muntant ara si, un sols puzle entre totes, entre elles han vist que hi havia el nom d’elles al dibuix del puzle. Destacar na Natàlia que li ha cridat molt l’atenció i a mi m’ha emocionat un poc perquè m’ha dit “ Aii a jo no m’havien posat mai el nom a un puzle”, o alguna cosa així i doncs he pensat que la idea havia valgut la pena. Quan totes les peces encaixaven, hi faltaven quatre peces al mig del puzle, tres les tenia jo i una la Cris. Les hem ajuntades totes i hem vist el dibuix del puzle finalitzat. Els hi he explicat que a mi em semblava molt important que entre totes s’ajudessin i cooperessin per poder muntar el puzle de forma correcte. Els comentaris han estat genials, personalment sentir-les dir, aquí falta alguna cosa, aquí jo posaria aquesta peça, jo aniré a cercar “celo” perquè ens sigui més fàcil, na Monste m’ha agradat molt quan ha comentat “qui vulgui un bocí de “celo” que em doni un peto”... la finalitat i l’objectiu era que entre totes les companyes forméssim una cosa en la qual totes hi estàvem incorporades, fins i tot la Cris que tenia la darrera peça i la fonamental perquè tot estigui junt i format de forma correcte. Un grup el formem totes, si falta algú la cosa va coixa...

Després hem vist el power point que ha preparat na Mercè amb les diferents aptituds que havíem de millorar durant aquest curs per cohesionar el grup, per poder-lo veure i sentir d’una altre manera, ens hem atracat molt a la pantalla i ens hem assegut al terra. Ha estat fantàstic, les imatges han estat molt encertades i les paraules molt encertades, a l’acabar el power na Cris ens ha fet un regal, un contracte el qual em signat totes les companyes, exceptuant algun cas, ja que realment em de ser sinceres i hem de tenir la voluntat d’escollir quin moment creiem oportú per realitzar segon quines accions.  M’ha semblat una decisió molt respectable, ja que d’aquesta manera no hi ha decisions o accions hipòcrites i falses, sinó que cadascú segueix amb els seus ideals i es respecte a ell mateix i als altres.

Després d’això na Monste ha compartit amb nosaltres uns vídeos de pares parlant del moment de l’embaràs, de la vida en parella, de tot el món que envolta tenir un fill. Personalment, ha estat fantàstic, genial, no havia pensat mai en segons quins aspectes de la vida d’una parella o dels canvis que pot provocar tenir un fill. Mentre em vist els vídeos hem fet diferents comentaris hi ha estat molt interesant.

A FLOR DE PELL

Al finalitzar aquesta xerradeta hem decidit com faríem els diferents articles sobre les lectures i ens hem posat a fer-los, mentre altres companyes elaboraven el blog de la classe. Les companyes ens han donat la compte i d’aquesta manera hem tancat la sessió.

Paraules

Demanar perdó

La pregunta que em faig avui és, si penses que en cert moment has dit el que pensaves de forma correcte, quin mal hi ha? Tot s’ha de poder dir de forma correcte, no?

Alhora que em plantejo aquestes preguntes penso que quan alguna cosa que dèiem afecta als altres, hem de recapacitar i veure on hem fallat, com ho hem dit, quines paraules, quina postura teníem, la comunicació no verbal, el to de veu, la mirada, la situació, el context, la companyia…

Per sort o per desgracia som persona i com tothom alguna vegada he errat…

Avui he après que les paraules poden ser rebudes de moltes maneres i s’ha de tenir molt compte de quin ús fem d’elles, ja que quan algú les expulsa de dedins i els hi retornen poden rebotar amb molta força i arribar entrar a dins un espiral de sensacions no agradables.

Com a persona, amiga, estudiant, coneguda, futura mestra... vull dir que a poc a poc intento aprendre a conviure i a viure, comprendre situacions i vivències des de diferents mirades, diferents ulls, diferents orelles i diferents cossos... les paraules van més enllà d’una boca a una orella, passen per un cos, un ambient, una sensació...

Avui vull acabar dient GRÀCIES a les persones que m’ajuden a ser persona i PERDÓ a totes aquelles persones que s’han pogut sentir ferides per paraules emeses per una servidora.