Dijous 17 de febrero de 2011

Avui ha estat la meva primera classe, he vist que aquesta assignatura ens servirà molt per poder créixer com a persones i per poder desenvolupar més la capacitat de cooperació, comprensió i cohesió a dins el grup. Durant la classe d’avui hem repassat el que es va fer a la sessió anterior i a més a més hem decidit quines actituds hem de tenir i millorar a dins la classe per fomentar la cohesió de grup.

També hem vist i comentat el vídeo “ en el vientre materno” conjuntament amb les lectures que compartirem i elaborarem conjuntament en la pròxima sessió. Hem decidit que al principi de cada sessió farem una dinàmica o alguna activitat per a la resta del grup, la primera que la elaborarà seré jo, i després la Montse. Hem decidit qui donaria la informació als companys que no hi eren i hem acabat de reajustar quines temàtiques es podien relacionar per després el proper dia començar a elaborar l’escrit sobre les lectures que penjarem posteriorment al blog de l’assignatura que també s’elaborarà a la pròxima sessió. Na Cris ha proposat que algunes de les companyes que saben o tenen més facilitat amb el blog s’ajuntin amb algunes que no en saben tant, tothom hi ha vingut d’acord.

Emocions

Dijous 2 febrer  de 2011

El dia d’avui ha estat molt especial i emocionant, hem començat amb una dinàmica organitzada per jo, ha consistit en fer diferents grups i han muntat un puzle el problema que han trobat és que hi faltaven o hi sobraven peces, quan això s’ha anat comentant hem ajuntat les diferents parts a una taula al mig de la classe, i entre totes les companyes han anat muntant ara si, un sols puzle entre totes, entre elles han vist que hi havia el nom d’elles al dibuix del puzle. Destacar na Natàlia que li ha cridat molt l’atenció i a mi m’ha emocionat un poc perquè m’ha dit “ Aii a jo no m’havien posat mai el nom a un puzle”, o alguna cosa així i doncs he pensat que la idea havia valgut la pena. Quan totes les peces encaixaven, hi faltaven quatre peces al mig del puzle, tres les tenia jo i una la Cris. Les hem ajuntades totes i hem vist el dibuix del puzle finalitzat. Els hi he explicat que a mi em semblava molt important que entre totes s’ajudessin i cooperessin per poder muntar el puzle de forma correcte. Els comentaris han estat genials, personalment sentir-les dir, aquí falta alguna cosa, aquí jo posaria aquesta peça, jo aniré a cercar “celo” perquè ens sigui més fàcil, na Monste m’ha agradat molt quan ha comentat “qui vulgui un bocí de “celo” que em doni un peto”... la finalitat i l’objectiu era que entre totes les companyes forméssim una cosa en la qual totes hi estàvem incorporades, fins i tot la Cris que tenia la darrera peça i la fonamental perquè tot estigui junt i format de forma correcte. Un grup el formem totes, si falta algú la cosa va coixa...

Després hem vist el power point que ha preparat na Mercè amb les diferents aptituds que havíem de millorar durant aquest curs per cohesionar el grup, per poder-lo veure i sentir d’una altre manera, ens hem atracat molt a la pantalla i ens hem assegut al terra. Ha estat fantàstic, les imatges han estat molt encertades i les paraules molt encertades, a l’acabar el power na Cris ens ha fet un regal, un contracte el qual em signat totes les companyes, exceptuant algun cas, ja que realment em de ser sinceres i hem de tenir la voluntat d’escollir quin moment creiem oportú per realitzar segon quines accions.  M’ha semblat una decisió molt respectable, ja que d’aquesta manera no hi ha decisions o accions hipòcrites i falses, sinó que cadascú segueix amb els seus ideals i es respecte a ell mateix i als altres.

Després d’això na Monste ha compartit amb nosaltres uns vídeos de pares parlant del moment de l’embaràs, de la vida en parella, de tot el món que envolta tenir un fill. Personalment, ha estat fantàstic, genial, no havia pensat mai en segons quins aspectes de la vida d’una parella o dels canvis que pot provocar tenir un fill. Mentre em vist els vídeos hem fet diferents comentaris hi ha estat molt interesant.

A FLOR DE PELL

Al finalitzar aquesta xerradeta hem decidit com faríem els diferents articles sobre les lectures i ens hem posat a fer-los, mentre altres companyes elaboraven el blog de la classe. Les companyes ens han donat la compte i d’aquesta manera hem tancat la sessió.

Paraules

Demanar perdó

La pregunta que em faig avui és, si penses que en cert moment has dit el que pensaves de forma correcte, quin mal hi ha? Tot s’ha de poder dir de forma correcte, no?

Alhora que em plantejo aquestes preguntes penso que quan alguna cosa que dèiem afecta als altres, hem de recapacitar i veure on hem fallat, com ho hem dit, quines paraules, quina postura teníem, la comunicació no verbal, el to de veu, la mirada, la situació, el context, la companyia…

Per sort o per desgracia som persona i com tothom alguna vegada he errat…

Avui he après que les paraules poden ser rebudes de moltes maneres i s’ha de tenir molt compte de quin ús fem d’elles, ja que quan algú les expulsa de dedins i els hi retornen poden rebotar amb molta força i arribar entrar a dins un espiral de sensacions no agradables.

Com a persona, amiga, estudiant, coneguda, futura mestra... vull dir que a poc a poc intento aprendre a conviure i a viure, comprendre situacions i vivències des de diferents mirades, diferents ulls, diferents orelles i diferents cossos... les paraules van més enllà d’una boca a una orella, passen per un cos, un ambient, una sensació...

Avui vull acabar dient GRÀCIES a les persones que m’ajuden a ser persona i PERDÓ a totes aquelles persones que s’han pogut sentir ferides per paraules emeses per una servidora.