Un divendres més...

Fa tan sols, uns instants, em queixava de diversos problemes que tinc… i ara mateix em sento estúpida tan sols de pensar-ho.

Puc dir que tenc molts problemes però seria mentida, ja que quan tens un problema vol dir que hi ha una solució i per tant, ja deixa d’existir el problema en si, podria dir que tinc molt pensaments i qüestions que no em porten enlloc, en aquest cas si cerques ajuda pots trobar una nova visió i alhora una resolució eficaç, i després de pensar i pensar he vist que NO tinc res més que un gran pessimisme que m’envaeix.

Si, pessimisme, aquella sensació que fa veure les coses negres, fosques, apagades, tristes, amargues de la vida i sense donar-te’n compte t’aparta de les alegries.

Després, de veure el vídeo que una companya, na Nàtalia, va compartir amb jo , vull dir que: “som estúpidament TONTA”, com pot ser que una al·lota de 20 anys, un divendres a capvespre, senti i noti com si parts de la seva vida no tinguessin solució si simplement, amb temps, paciència i tal volta, alguna cosa més tindran una resolució simple. Ja que, la problemàtica més gran que tinc ara mateix, és preguntar-me perquè em poso traves a mi mateixa per realitzar els somnis de la meva vida i poder ser feliç?

Si algú té la resposta, aquí l’espero...