Ara mateix si em poso a pensar en el curs tenc la sensació que ha passat ràpid, que per sort he conegut molta gent fantàstica, que he començat a assolir els primers coneixements que em serviran a llarg de tota la meva vida professional, he pogut comprendre com serà la sensació d’arribar cada dia a l’escola... i em sembla que ara més que mai he arribat a la conclusió que m’encanta l’idea de pensar que en un futur pròxim seré aquella mestre vestida amb el seu “babi” i demanant per favor als infants que seguin al seu lloc i m’escoltin.
Intentant recordar el principi de curs em venen records de la trucada que em va canviar la vida, si pot sonar a anunci de televisió o a programa de radio però no, realment va ser així...
Començaré per es principi perquè ningú es perdi.
Des de petita he volgut ser mestre d’especial, quan vaig arribar a Batxillerat les coses van començar a canviar i a complicar-se, LES ESPECIALITATS DESAPAREIXEN, aquesta frase la tenc dins el cap... i ja veus na Pilar pensant perquè tot li passa a ella.. vaig arribar a sa conclusió que faria infantil que era una branca de l’educació que també m’estira i venga idò a fer selectivitat, preinscripcions i tots aquests temes que tots hem agut de fer per arribar on som. Com que a l’hora de inscriure’t et demanen més d’una carrera vaig pensar en posar Educació Infantil de primer i Empresarials de segon, dues carreres molt diferents però que m’agradaven...
Arriben les notes de la Pau per sort aprovada i na Pilar tota contenta esperant que diguessin alguna cosa de la matricula de la carrera i si va arribar també aquest dia, Pilar Salord Moll té plaça a.... EMPRESARIALS!!!
Com podeu comprendre vaig quedar amb una cara una mica desencaixada.. però bonu si no hi havia cap més remei i no hi havia places a infantil que havia de fer? Matricular-me a empresarials i fer-me la idea que tot allò que sempre havia somiat se n’havia anat com quan algú estira la cadena del bany i l’aigua s’ho emporta tot.
Un parell de setmanes abans de començar el curs vaig pensar en anar a visitar el punt universitari de Ciutadella perquè m’informessin si hi havia alguna manera de quedar en alguna llista d’algun lloc perquè en el cas que algú abandonés la carrera em truquessin, n’Emília una dona molt educada i molt espavilada que hi ha al punt universitari va telefonar a Palma a la UIB i va parlar amb un home dels serveis administratius. Aquell home ens va di que tenia una llista de persones que tenien plaça però que encara no se’ls havia avisat perquè no havia tingut temps, n’Emília va demanar avam si a n’aquella llista apareixia el nom Pilar Salord Moll, i quina va ser la sorpresa? SIIIIIIII, jo hi era!!
Vaig començar a saltar i a cridar sense sabre molt bé que feia de l’emoció!! A la fi tot el que havia somniat s’estava fent realitat. Vaig anar a Alaior un altre cop vaig anular la matricula d’empresarials i em vaig MATRICULAR a EDUCACIÓ INFANTIL a la seu de Menorca.
I com podeu veure tots i totes aquí segueix escrivint la meva reflexió des dels ordinadors de la Sala d’informàtica de la UIB.
Deixant de banda la meva gran odissea només dir que la carrera m’està agradant molt, que les petites connexions que em tingut amb els infants han estat molt satisfactòries i sobretot he conegut persones fantàstiques a les quals enyoraré molt quan marxin!!
Gràcies a tots per fer una mica més polida sa vida d’una estudiant!!
