dimarts, 10 de gener de 2012


Ahir vam tornar a la rutina, i si us soc sincera, US ENYORAVA MOLT! 
Fa uns moments l’ordinador m’ha regalat uns records que tenia per allà al fons de la memòria, sabeu quins?
Us deixaré una cançó i ja direu que penseu que estic recordant.

Gràcies per ajudar-me a créixer GEDIS!!

diumenge, 18 de desembre de 2011

 



Bon Nadal

  a       l                  n 

                        

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Situació real

On vivim?
Aquesta situació ha sorgit ara fa una estona estant al sofà de casa, ha estat espontània però he pogut veure que he tret o que he intentat treure tot el suc que fos possible perquè la filleta entengués que ca meva i ca seua era la mateixa casa, sense pressionar o dir-li amb aquestes paraules exactament, sinó intentant que ella fes tot el procés fins arribar a saber el que se li demanava.

PILAR: On vius tu?
ROSER: A ca meua
PILAR: i jo on visc?
ROSER: A ca teua
PILAR: I amb tu qui vius?
ROSER: Amb sa mama
PILAR: I sa mama teua que és sa mama meua?
ROSER: Siii
PILAR: I ca meua on és?
ROSER: A una banda, no  ho se
PILAR: I ca teua?
ROSER: Aquí!
PILAR: I s’estudi teu?
ROSER: Allà ( assenyalant el passadís que dur a l’habitació)
PILAR: I això és ca teua, i jo on visc?
ROSER: A ca teua
PILAR: i s’estudi meu on és?
ROSER: A ca teua
PILAR: I s’estudi meu i es teu que són a sa mateixa casa?
ROSER: No, però són iguales!
PILAR: I tu i jo que vivim allà mateix?
ROSER: No, jo visc a ca meua amb sa mami
PILAR: Idò, tu vius aquí amb sa mama i jo visc a una altre banda?
ROSER: No ho se
PILAR: Idò, tu vius aquí i jo on visc?
ROSER: A ca teua
PILAR: I ca teua i ca meua no és allà mateix?
ROSER: No, tu vius a ca teua
PILAR: Vale idò, tu vius aquí amb sa mama. No passa res algun dia ho entendrem
MAMA: Però perquè no li dius?
PILAR: Perquè ser que ella un dia ho entendrà.

Decidim anar a dins sa cuina a sopar jo i sa mama i així com travessam sa porta, se sent.
ROSER: Tu vius a ca meua! Tots vivim a ca sa mama!
PILAR: Molt bé Roser, per tant, tots vivim allà mateix?
ROSER: Si, tots amb sa mama!

Puc dir, que m’he sentit MESTRE per primera vegada!

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Mai ens hem d'aturar de somniar!





“-Nunca dejes que nadie te diga que no puedes hacer algo, ni siquiera yo, vale?
-Vale
-Si tienes un sueño, tienes que protegerlo. las personas que no son capaces de hacer algo te dirán que tú tampoco puedes, si quieres algo ve por ello, y punto”

L'escola hauria de tenir aquest lema alhora de mostrar a aprendre als infants, i d'aconseguir que aquests lluitin pel que realment volen aconseguir.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Vídeo fantàstic

Avui, xerrant amb amics, família i demés he vist que cada dia més, tothom diu no hi ha feina", "teni run títol no és un seguro per poder trobar-ne", " per a què estudies, si al final, hi ha gent que no ha "perdut" aquest temps i mira, té feina"... reflexionant sobre tot això he tingut sa sort de trobar aquest vídeo fantàstic que vull comaprtir amb voltros.

divendres, 23 de setembre de 2011

Un divendres més...

Fa tan sols, uns instants, em queixava de diversos problemes que tinc… i ara mateix em sento estúpida tan sols de pensar-ho.

Puc dir que tenc molts problemes però seria mentida, ja que quan tens un problema vol dir que hi ha una solució i per tant, ja deixa d’existir el problema en si, podria dir que tinc molt pensaments i qüestions que no em porten enlloc, en aquest cas si cerques ajuda pots trobar una nova visió i alhora una resolució eficaç, i després de pensar i pensar he vist que NO tinc res més que un gran pessimisme que m’envaeix.

Si, pessimisme, aquella sensació que fa veure les coses negres, fosques, apagades, tristes, amargues de la vida i sense donar-te’n compte t’aparta de les alegries.

Després, de veure el vídeo que una companya, na Nàtalia, va compartir amb jo , vull dir que: “som estúpidament TONTA”, com pot ser que una al·lota de 20 anys, un divendres a capvespre, senti i noti com si parts de la seva vida no tinguessin solució si simplement, amb temps, paciència i tal volta, alguna cosa més tindran una resolució simple. Ja que, la problemàtica més gran que tinc ara mateix, és preguntar-me perquè em poso traves a mi mateixa per realitzar els somnis de la meva vida i poder ser feliç?

Si algú té la resposta, aquí l’espero...