Avui ha estat un dia una mica estrany, moltes hores a casa, moltes coses per fer, poques ganes de fer-les, notícies impactants, moments per pensar, masses voltes, milers de papers per organitzar, milions d’idees sense gaire coherència, simplement un dia amb moooltes hores...
He aprofitat per recordar sentiments, sensacions i persones... mentre ho feia m’ha vingut al cap aquesta cançó i la vull deixar aquí per si algú la vol escoltar.
Sempre s’ha de veure la llum al final del túnel...
